Via Lliure 2015 Diada 2015

IMG_1082La Via Lliure a la República Catalana, la quarta mobilització massiva consecutiva, ha desbordat totes les previsions. Segons els organitzadors prop de 2 milions de persones, ara bé, si escoltem la Guàrdia Urbana de Barcelona parla d’1.400.000 mil i la delegació del govern central rebaixa la xifra a 600.000 mil. Més enllà del ball de xifres la Meridiana ha quedat totalment desbordada. El punter va arribar a les portes de la Ciutadella, al punt final del recorregut de la Via Lliure, pràcticament a les sis tocades de la tarda. Van estar tres quarts d’hora de dinamisme, de composició cromàtica i d’emoció dels milers i milers de persones que van resseguir el desplaçament. Els assistents a aquesta mobilització que, un any més, ha sobrepassat totes les expectatives, van omplir a vessar els trams de la Via Lliure. A mesura que el punter va anar passant pels diversos trams, els múltiples punterets van anar dibuixant una marea de colors, des del groc fins al taronja. Uns colors que simbolitzaven els diversos camps en què els promotors d’un estat propi volen incidir. Des de la democràcia fins a la cultura i l’educació. Com en totes les manifestacions multitudinàries de la Diada Nacional, Osona va tornar a respondre. Milers d’osonencs van assistir a la Via Lliure, amb cotxe, tren o autobusos (es van omplir 170). La jornada es va viure en un ambient festiu i els trams van estar amenitzats per grups de música i de cultura popular, en el cas osonenc, pels Bonobos, Els Flipats, Boys Damm, els gegants de Prats de Lluçanès i la colla castellera dels Sagals d’Osona, entre d’altreshttps://youtu.be/Ny7wOXJBGtc

El projecte de la rambla de l’Hospital i de la Plaça del monjo Gerbert d’Orlhac, una prioritat per l’Ajuntament

PLANTA RAMBLA 3 SETEMBRE 2015

planta-001

· La previsió és iniciar l’execució de les obres a principis de l’any vinent

· El projecte ha buscat el màxim de consens social

L’Ajuntament de Vic considera una prioritat el projecte de remodelació de la rambla Hospital de Vic, ja que es considera un vial important de la ciutat que cal incidir-hi i d’aquesta manera poder donar un nou impuls a la dinamització comercial de la zona. Així, es va expressar en la reunió informativa als veïns que va tenir lloc ahir al vespre a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici el Sucre.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va expressar “som conscients que el projecte s’ha allargat, però ha estat voluntat de l’Ajuntament recollir el màxim d’aportacions veïnals”. En aquest sentit l’alcaldessa feia referència al procés participatiu que s’ha fet i que es va iniciar el 2014. Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero va remarcar l’esforç i la importància d’actuar a un dels carrers més importants de la ciutat.

El projecte de remodelació de la rambla de l’Hospital i de la Plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac de Vic, ha ampliat l’àmbit de l’estudi en dos àmbits més: un primer que es delimita a l’inici de la rambla Hospital amb el carrer Verdaguer fins a la plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac; un segon que engloba l’actuació al primer tram del carrer Doctor Junyent (entre la rambla del Carme i el carrer del Bisbe Morgades); i un tercer i darrer delimitat per la rambla de Sant Domènech.

En aquest sentit (veure plànol) la rambla de l’Hospital gaudiria d’unes voreres amples amb un carril de circulació, la incorporació d’un carril bici i posant lloses de pedra de Vinaixa a la part de la vorera del centre històric i lloses de formigó a l’altra vorera. En aquest sentit, els tècnics que van exposar el projecte van remarcar el manteniment de la proposta resultat del procés de participació de l’any 2012 i la sensibilitat que s’ha volgut tenir en compte respectant la fusió de “ciutat antiga” amb la “ciutat moderna”. D’altra banda, l’arbrat existent en aquest tram caldria substituir-lo, arran de les dimensions pròpies de l’espècie, la proximitat a les façanes, la ubicació que quedaria l’arbrat considerant l’ampliació de les voreres i la sensibilitat a la malura dels oms que ha provocat que els darrers anys haguem passat de 39 oms sans a 16 de sans, 5 de malalts i 18 de morts. L’arbrat proposat seria un auró de menors dimensions que els oms actuals, un arbre de fulla caduca que permetrà lluminositat a l’hivern i colors de tardor agradables. Una altra de les actuacions serà disposar d’un espai central concebut com a plaça Gerbert Orlach que es pavimentarà integrament amb pedra de Vinaixa, que disposarà de dos espais de sauló i que mantindrà l’arbrat existent.

Pel que fa el segon àmbit d’actuació, el carrer Dr. Junyent recuperarà el doble sentit de circulació, fet que serà beneficiós pels veïns del carrer de Sant Pere que veuran una reducció dràstica del trànsit rodat a aquet carrer i que, de fet, s’ha recollit d’una al·legació.

Finalment el tercer àmbit, la rambla de Sant Domènec, disposarà de dos carrils de circulació tal com està actualment, però amb un canvi significatiu en la pavimentació d’aquest vial, incorporant el carril bici i mantenint el mateix criteri de pavimentació de voreres que la rambla de l’Hospital, mantenint l’arbrat d’aquest tram de vial.

Previsió del calendari del projecte:

Segons es va explicar ahir en aquesta reunió, la voluntat de l’Ajuntament de Vic és aprovar inicialment en el ple del mes d’octubre el projecte executiu de remodelació dels àmbits de la Rambla de l’Hospital i de la plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac, així com el del Carrer del Doctor Junyent, tot seguit s’ha d’exposar al públic durant 30 dies. Superats favorablement aquests passos l’Ajuntament de Vic podria contractar les obres per començar-ne l’execució el mes de desembre, però conscient i sensible que són males dates pels comerciants es posposaria a principis d’any 2016 i amb una previsió de durada de 6 mesos.

Contribucions especials pels propietaris:

L’Ajuntament de Vic fa un gran esforç econòmic, ja que farà l’aportació econòmica del 90% del pressupost total del projecte i només el 10% restant s’atribueix als propietaris. En aquest sentit, i en el marc de la reunió, es va exposar que segons un càlcul aproximat i sense ser definitiu a l’espera de l’adjudicació de l’obra, les contribucions serien de 196 € per cada m lineal de façana. Tal com va mencionar la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero “aquesta xifra esdevé raonable si ho comparem amb altres obres ja realitzades per l’Ajuntament de Vic”. En aquest sentit a tall d’exemple es va mencionar les contribucions que es van atribuir al barri del Remei (169 €/m) o bé les del carrer de Manlleu (325 €/m). El pressupost del projecte està valorat en 1.093.000 € a l’àmbit de la Rambla de l’Hospital i de la Plaça del monjo Gerbert d’Orlhac, 117.000 € a l’àmbit del carrer del Doctor Junyent i en 415.000 € a l’àmbit de la Rambla de Sant Domènec.

La reunió va acabar amb un torn d’intervencions per part dels veïns i on la veu majoritària i més aplaudida va ser que calia una actuació al més aviat possible a la zona que permeti revaloritzar-la i dinamitzar-la, fet que coincideix totalment amb la voluntat i compromís de l’Ajuntament de Vic.

Fira d’Antiguitats de Vic

Des d’avui dia 21 i fins diumenge 23 d’agost de 2015, la ciutat de Vic torna a acollir la Fira d’Antiguitats, que aquest any arriba a la seva 24a edició. Una fira que se celebra cada mes d’agost des de l’any 1991, i que va adreçada als amants de les antiguitats i les peces inèdites de gran valor històric. Els expositors són antiquaris, brocanters, galeristes i numismàtics.

Any rere any, aquesta fira ha reunit expositors i visitants, principalment d’arreu de Catalunya. A l’última edició de la Fira hi van participar un total de 30 expositors que van mostrar més de 21.500 peces.

A banda dels diferents estands, a la fira es poden visitar exposicions relacionades amb aquesta temàtica, que s’organitzen anualment comptant amb la col·laboració d’entitats molt diverses.
FAV1

FAV2

Tertúlia a Ràdio Vic, avui dimarts

Participant en la darrera tertúlia de la temporada, avui compartint espai amb Lluís Corominas, Òscar Pitarc, jo mateix i sota la direcció de Joan Turró.

A banda dels temes d’actualitat, hem parlat de les eleccions a la presidència del Barça, de la llista única, d’UDC, de les declaracions de la sra. Camacho del PP, etc.Rad Vic_21_7_15

RadioVic_21_7_15

MERESCUT RECONEIXEMENT A VILA D’ABADAL

josep-maria-vila-dabadal-president-associacio-de-municipis-per-la-independencia

RECONEIXEMENT A VILA D’ABADAL.

Des del passat mes de maig estem vivint dies certament històrics, els quals en destaco tres: unes eleccions municipals que han reforçat la solidesa independentista (a excepció de les grans ciutats del País, com Barcelona, Lleida, Tarragona, i cinturó roig on l’afectació de la crisi ha desviat més el vot); la consulta interna d’Unió Democràtica de Catalunya, on amb clares però silenciades trampes electorals i sens perjudici del resultat anunciat, a la pràctica s’ha dividit el partit com en el pacte de federació: 25% oficialista – 75% independentista; i el trencament de la federació de CiU, on amb un estil americà però a la versallesa s’ha immolat no només el pacte de sang de dos partits, sinó també dues formes diferents d’entendre el nostre País.

No obstant això, poca gent es pregunta com hem arribat fins aquí amb tant poc temps. No és casualitat, ja que gràcies a comptades persones però clarament visionàries s’han posat totes les peces necessàries en un sentit determinat. I una d’elles és indiscutiblement Josep Maria Vila d’Abadal i Serra.

Enginyer tècnic agrícola i reputat silvicultor, Vila d’Abadal no sol deixar indiferent a ningú. No només pel seu tracte directe, típic de propietaris forestals amb “pedigrí”, sinó també per la seva trajectòria i capacitat de veure més enllà.

No és en va que fou president de la patronal dels propietaris forestals de Catalunya en diverses ocasions, entitat que per cert estava tradicionalment monopolitzada per un petit nucli de també grans propietaris d’una zona determinada. I que gràcies a ell es va constituir la única administració d’estil anglosaxó de la Generalitat de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, una rara avis del funcionariat espanyol de la qual en va ser el primer President. I que va ser l’impulsor dels instruments d’ordenació forestal que estan garantint la “gestió forestal sostenible” dels boscos privats catalans, i el primer valent que es va atrevir a fer una Fira de la Biomassa Forestal a Vic, on per cert ha estat un èxit edició rere edició. I així podríem estar una bona estona.

Tanmateix, és en el sector independentista on Josep Maria Vila d’Abadal ha exercit erga omnes i de forma més visible per al conjunt de la societat catalana, el seu do de visionari.

El mes de desembre de 2011, quan encara ningú sabia ben bé cap on anar (Duran Lleida havia arrasat a les eleccions al Congrés un mes abans, CiU defensava encara el pacte fiscal, i innocentment es denunciava el deute de l’Estat amb Catalunya), Vila d’Abadal va constituir l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI. Només un personatge únic podia aconseguir agrupar la majoria d’alcaldes de Catalunya, exigir un Ple Municipal per a votar l’ingrés del poble a l’entitat, i formar un “tridente” estrella amb l’Assemblea Nacional i Òmnium Cultural (recordem que al principi hi havia problemes d’entesa entre Forcadell i Casals).

Alhora, va ser ell el primer que va plantar cara a la Unió Democràtica que ara s’ha constatat per fi autonomista, representativa dels interessos de Madrid a Catalunya amb un discurs clarament anti-independentista. I que el Moviment Demòcrata Català que va cofundar el 2013 ha servit de base als Demòcrates de Catalunya del Toni Castellà i Núria de Gispert, la futura democràcia cristiana catalana, els quals pràcticament han calcat en contingent i contingut.

En definitiva, podríem dir que el llarg decàleg de serveis al País de Josep Maria Vila d’Abadal el legitima com una de les persones més determinants del procés independentista català. I a la vegada la seva  coherència, bon tracte i humilitat han ennoblit una de les etapes més transcendents de la història de Catalunya. Per tot això i pel què no s’ha dit, el meu modest reconeixement.

Àlex Serrahima

17 de juliol de 2015.

MDC ACTIVA EL PARTIT I CONVIDA ALS CRÍTICS D’UNIÓ A UNIR-SE AMB EL MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ.

El Moviment Demòcrata Català ha acordat avui a Vidrà activar el partit polític que tenen constituït des de mitjans de 2013 i convidar als Hereus d’UDC de 1931 a fer una trobada per estudiar actuacions conjuntes en vistes a les eleccions del proper 27-S.

La reunió del Moviment Demòcrata Català celebrada avui a Vidrà ha servit per oferir a la plataforma Hereus d’UDC de 1931 a unir esforços i per tant, concertar una trobada entre ambdues formacions amb la finalitat d’analitzar la forma i manera d’actuar conjuntament, en vistes a les properes eleccions del 27 de setembre. Segons el President de MDC i alcalde de Vidrà, Josep Anglada i Dorca, des de finals de 2012 portem defensant els principis i objectius que ara pregonen els Hereus d’UDC, no només en la ideologia sinó també en la forma d’entendre la política, i per tant, resulta lògic que ens assentem en una mateixa taula per parlar-ne.

NdP 11.07.2015 - MDC.CATAlhora, un dels altres acords que ha pres la mateixa Junta de Govern, que ha comptat amb l’assistència de Josep Maria Vila d’Abadal i diversos representants de les demarcacions de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona ha estat posar en marxa el partit polític del Moviment Demòcrata que tenen ja constituït des del 26 de setembre de 2013. Anglada ha exposat que la finalitat d’aquest pas endavant és canalitzar el projecte humanista i independentista que defensem per a posar-lo al servei del President de la Generalitat Artur Mas. I ha afegit que arribar acord amb formacions polítiques que comparteixin els principis fundacionals de MDC ha de servir per a potenciar aquesta opció nítidament democristiana i independentista, que ajudi a consolidar el procés d’independència que vivim, i esdevingui una clara opció política per a les primeres eleccions constituents.

 

Moviment Demòcrata Català.

 

Vidrà, 11 de juliol de 2015.

 

 

Responsable de premsa: Sebastià Raurell / direccio@arantm.com / 639.328.766

 

Persones de contacte: Josep Anglada / Xavier Farrés

Telèfon: 608.130.609 / 649.905.292

Correu electrònic: moviment@mdc.cat