Entrevista a L’ACN:Josep Ma.Vila d’Abadal: «L’administració gasta molts recursos en extinció d’incendis i molt pocs en gestió forestal»

El nou responsable del Centre de la Propietat Forestal, Josep Maria Vila d’Abadal, ha criticat en una entrevista amb l’ACN la “deixadesa” de l’administració en relació al món silvicultor i forestal del país. Vila d’Abadal creu que la Generalitat “gasta molts diners en extinció d’incendis, menys en prevenció i molt pocs en gestió forestal”. També considera que els boscos catalans estan “al límit” i avisa que no es poden deixar perdre més famílies de pagès perquè, precisament, “és una de les causes principals que ha contribuït a l’abandonament progressiu del territori”. Entre els principals reptes que s’ha marcat l’ex-alcalde de Vic i expresident de l’AMI en aquesta nova etapa s’hi troba la recuperació de la “dignitat” dels professionals, així com també l’impuls d’una llei per regular l’accés al bosc.

Quan va deixar de ser alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal va tornar a les seves ocupacions anteriors com a enginyer agrícola i empresari ramader. Tot i abandonar la primera línia política, amb les noves eleccions al Consell Rector de la Propietat Forestal el col·lectiu de propietaris buscava una figura del ram perquè els representés, però amb un perfil més polític, i que pogués contribuir a l’encaix entre el sector i l’administració. Així doncs, des de finals del 2016 Vila d’Abadal ocupa el càrrec de vicepresident primer del Centre de la Propietat Forestal, per darrere de la consellera Meritxell Serret.

Vila d’Abadal ha criticat en una entrevista amb l’ACN la “inacció” de les administracions en la gestió forestal. Per ell, aquestes “no actuen d’acord amb la dimensió de la problemàtica” i denuncia que s’hi gasten molt pocs diners, “misèries”. En aquest sentit, el responsable del Centre de la Propietat Forestal ha lamentat que enguany la Generalitat només destinarà al voltant de 5 milions a la gestió forestal, “mentre que el 66% del territori català és bosc”. Per ell, aquesta situació és culpa “de tots els governs des de l’inici de la democràcia” perquè “mai ningú ha tingut l’atenció ni s’han dedicat els recursos necessaris perquè la societat no ho reclama”.

D’altra banda, Vila d’Abadal també considera que caldria resoldre allò que defineix com a “paradoxa”: que la gestió del medi natural depengui del Departament de Territori, però els boscos es gestionin des d’Agricultura. “Hem dividit allò sempre havia anat junt i les dues coses formen part del mateix”, ha assenyalat. El vicepresident opina que des de Territori s’està fent un treball amb una línia cap a la biodiversitat o la conservació, “però des d’una visió molt urbana del bosc”. Considera que no es té en compte la visió del sector, sinó una visió des de la ciutat “amb actituds que fomenten l’ocupació del bosc, l’ús social, perquè el ciutadà s’hi trobi a gust, però sense basar-se en una bona gestió del bosc”.

Regular l’accés al bosc

Per Vila d’Abadal, el principal perill avui dia que pot arribar a desestabilitzar el bosc és l’accés lliure i amb poc respecte al medi natural. Per això considera que la regulació és “imprescindible”, ja sigui en relació a l’accés motoritzat, les curses, la recollida de bolets o, fins i tot, les plantes remeieres. “Cal posar fre a la invasió actual”, ha reblat.

Per fer-hi front, els propietaris forestals demanen una nova llei d’accés al medi natural, “que reguli com s’ha d’anar al bosc i en quines condicions”. Vila d’Abadal ha demanat més respecte de la ciutadania “perquè al bosc no s’hi pot entrar de qualsevol manera”. El responsable del Centre de la Propietat Forestal ha explicat que hi ha un manual de bones pràctiques, però que “no compromet a res” i, per això, ha reclamat una llei com la que tenen països europeus com França o Alemanya “on els límits d’allò que es pot fer queden molt ben definits”. En aquest sentit, s’ha mostrat satisfet perquè des de la Direcció General de Boscos van en aquesta direcció de treball.

Valoritzar la fusta dels boscos catalans

Una altra de les propostes de Vila d’Abadal és donar valor a la fusta dels boscos catalans. Segons ell, avui en dia “és impossible” viure de la silvicultura perquè “els preus de la fusta són dels anys 80, mentre que els costos són molt diferents”. Vila d’Abadal veu important promocionar la fusta per la construcció. Segons ell, és una tendència molt estesa a Europa i considera que els costos del ciment i de la fusta són similars, mentre que la fusta té “un major aïllament acústic i ambiental, així com un confort més alt”.

Una de les línies on Catalunya podria ser forta, ha explicat Vila d’Abadal, seria en la producció de fusta contralaminada per a la construcció d’edificis. Aquesta fusta, amb un procediment d’encolament posterior, pot servir per a construccions de grans dimensions. “Llavors caldria impulsar la creació d’una indústria catalana que la pogués produir i comercialitzar i incentivar-ne la demanda”, ha explicat. Actualment s’estan fent proves a Àustria per utilitzar la tècnica del contralaminat amb la fusta catalana. Vila d’Abadal ha explicat que si els resultats són positius, el coneixement es podrà importar i començar a construir edificis “que donin més valor a la fusta que tenim a Catalunya i que faci que sigui competitiva”. Aquesta fusta podria servir per a construir cases, pavellons, edificis públics o escoles, entre d’altres.

La biomassa com un complement

Tot i que la biomassa és una font d’energia que està aconseguint molt bona acceptació entre la societat, per Vila d’Abadal és un element “complementari”. “La biomassa vindria a recuperar el valor del subproducte forestal de la petita fusta, la que no serveix per a res”, ha concretat. Pel vicepresident del Centre de la Propietat Forestal, la clau rau en entendre que la biomassa és un subproducte del bosc i no l’element principal. “Hi ha boscos a Catalunya que diuen que només serveixen per a produir biomassa, i això no és cert”, ha dit. “Tothom pot fer fusta de qualitat i la biomassa és un producte de poca qualitat, que és important que hi sigui, però no podem fonamentar els nostres boscos només en la biomassa”, ha assenyalat.

osona.com

5a Fira de Biomassa de Catalunya a Vic, els dies 23,24 i 25 de Febrer.

La Fira de la Biomassa de Catalunya enguany ha arribat a la 5a edició, recordem que ara la fira es bianual.
Una de les novetats d’aquesta edició és l’ampliació d’oferta expositiva a tots tipus de biomassa i no només la forestal i a empreses qte treballen amb complements de l’ús de la biomassa ( aillants, ferreteria, etc.) de l’àmbit industrial i altres sectors com la construcció, per tenir representació de tota la cadena de valor.

LOS MANOLOS TORNEN ALS ESCENARIS RECUPERANT LA SEVA FORMACIÓ ORIGINAL PER CELEBRAR ELS SEUS 25 ANYS DE CARRERA

A finals de març es publicarà un disc amb una revisió dels seus grans èxits, ple de col·laboracions com les d’ El Sevilla (Mojinos Escozíos), Victoria Abril, Manel Fuentes, Los Delinqüentes, i una de les últimes col·laboracions de Peret entre d’altres artistes.
El tret de sortida d’aquesta gira “Los Manolos reunió 2017″ serà el 30 d’abril tancant el prestigiós festival Viña Rock.
Una de les llegendes vives de la rumba catalana anuncia el seu retorn als escenaris, reunint la formació original amb motiu de la celebració dels 25 anys del seu naixement.
Amb tan sols dos discos Los Manolos van revolucionar el panorama musical del país. El seu primer disc “Pasión condal”, va ser un èxit de vendes sense precedents, allí es trobava el seu famós èxit All My Loving a l’estil rumba, i on es va donar a conèixer el seu crit de guerra “Nainoná”. Les Olímpiadas de Barcelona van ser el trampolí definitiu de la banda, no només a Espanya sinó a tot el món, sent un dels primers grups espanyols a gravar per a la totpoderosa MTV Britànica. Milions d’espectadors van ballar Amics Per Sempre, una de les cançons que ja formen part de la cultura popular del nostre país, i que va ser el single de llançament del seu segon disc “Dulce Veneno”. És molt poc comú veure a grups que amb tan sols dos discos editats hagin arribat a un nivell de popularitat tan important.

Aquest 2017 viurem la reunió excepcional de Los Manolos, un dels grups més potents sobre d’un escenari amb tots els ingredients necessaris per triomfar: Bon rotllo, Rumbapauer i un repertori d’èxits inigualable.

Contacte Premsa:
Jordi Puig – T. 663 52 42 70
prensa@losmanolos.es

Homenatge institucional a les víctimes dels bombardejos a Vic durant la Guerra Civil

La Sala de la Columna de l’Ajuntament acollirà el primer acte institucional en homenatge a les víctimes dels bombardejos franquistes a la ciutat durant la Guerra Civil. L’historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, serà l’encarregat de pronunciar la conferència “La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes” el proper dijous, 16 de febrer, a les 7 de la tarda.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament es fa una crida a familiars o coneguts de les víctimes i a la ciutadania en general perquè contactin amb el consistori per poder ser presents en aquest acte commemoratiu. Així tothom qui tingui informació pot contactar amb comunicacio@vic.cat.

Vic va patir quatre bombardejos durant la Guerra Civil

Avui a la nit farà 78 anys que les forces franquistes van entrar a la ciutat. Va ser després que Vic patís quatre bombardejos aeris per part d’aquestes tropes durant la Guerra Civil Espanyola.

El primer bombardeig es va realitzar el 21 de desembre de 1938 a les dotze del migdia quan sis avions de la Segona Brigada Hispana van bombardejar les fàbriques i l’estació de tren causant 7 morts, segons el registre de l’arxiu municipal, i nombrosos ferits. L’hospital pels ferits de guerra ubicat a la Casa de Caritat de les Germanes Carmelites també va ser bombardejat.

El 20 de gener de 1939 arribava el segon bombardeig a la ciutat de Vic portat a terme pels pilots de la tercera esquadra de la Segona Brigada. En aquest cas, l’objectiu va ser el pont d’accés a la ciutat i a l’estació de tren provocant nombrosos morts i ferits, entre d’altres destrosses.

L’últim bombardeig contra el centre urbà va ser el 25 de gener de 1939, esdevenint el tercer bombardeig a la capital d’Osona.

El quart i últim bombardeig va ser una maniobra de suport a les forces terrestres franquistes que espiaven la ciutat des del 31 de gener. Amb l’ajuda del raid, les forces van entrar a Vic la nit de l’1 al 2 de febrer de 1939.