La UVic crearà un fons especial per gestionar els rendiments de l’herència de 8,6 milions d’euros

– La UVic crearà un fons especial per gestionar els rendiments de l’herència de 8,6 milions d’euros
– Els rendiments anuals del fons seran uns 100.000 euros que es destinaran a beques
– Una comissió paritària de la UVic-UCC i Càritas gestionarà el patrimoni de l’herència
– És un fet “excepcional”. Cap institució universitària a Catalunya compta amb un fons d’aquestes característiques.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) ha decidit crear un fons especial, diferenciat de la resta del seu patrimoni, per gestionar l’herència de 8,6 milions d’euros que Maria Victòria Modolell va llegar a la Universitat i a Càritas Diocesana. En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí, a Casa Convalescència de la UVic, el director general, Joan Turró ha desglossat el contingut d’aquesta herència i ha assegurat que un fons especial permet “ser transparents amb l’ús d’aquest fons i garantir que es mantindrà en el temps”.

El llegat està format per dos immobles situats al centre de Barcelona valorats en 2,9 milions d’euros, un fons d’inversió per valor de 3,8 milions d’euros, uns dipòsits i comptes de 569.200 euros i una participació en una societat per valor de 1,3 milions d’euros. A excepció d’aquesta participació, que els dos hereus han acordat de vendre, el patrimoni el gestionaran conjuntament la Universitat i Càritas a través d’una comissió paritària. Tal com ha dit Turró “no farem accions individualitzades” ja que les dues entitats, ha explicat, han decidit destinar els rendiments, i no el valor total, a la finalitat del llegat”.

Beques per valor de 100.000 euros

El valor total que es troba entre 8,3 i 8,6 milions d’euros en funció de les valoracions que es fan, representarà uns rendiments aproximats de 100.000 euros que són els que la Universitat, destinarà a beques, anualment, tal com marca el testament de Modolell. A partir d’ara, la Universitat crearà una comissió de beques que redactarà un reglament que decidirà els criteris i els destinataris d’aquests fons. El testament recull que l’herència s’ha de destinar a “ajudes i beques per a joves de la comarca d’Osona amb pocs recursos econòmics perquè puguin seguir estudis universitaris a Vic”.

Aquest nou fons s’afegeix als més de 3 milions d’euros, aproximadament, que la UVic ofereix anualment en beques als seus estudiants independentment del seu origen.

L’herència és “un bé de Déu”

El president de la comissió de Mecenatge de la FUB, Oriol Guixà, ha valorat la bona gestió que s’ha fet del llegat i ha definit l’herència com “un bé de Déu que ens permet afrontar bé el futur”. El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha destacat “l’excepcionalitat” del fet i ha assegurat que no hi ha cap institució universitària a Catalunya que compti amb un fons d’aquestes característiques: “és un camí que marca opcions de futur”. A més, per al rector, un llegat d’aquestes característiques demostra que la ciutadania “valora les tasques que fa la Universitat i la potencia”.

La presidenta de la FUB i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha destacat la tradició de cura i protecció que la ciutat fa a les persones necessitades, i ha assegurat que el llegat Modolell s’hi suma, ja que permetrà oferir possibilitats de “creixement social a joves” a través de la formació superior.

Avui de visita a la Fira de l’Ascenció de Granollers

Un any més, i ja són 68 edicions, la Fira de l’Ascensió s’ofereix com el gran aparador del Vallès Oriental per a totes aquelles empreses de productes o serveis que volen impulsar el seu negoci. És el moment de fer-ho, de moure’s, en un situació en què més que mai, amb l’esforç de tothom, cal reactivar l’economia. I la Fira de l’Ascensió és un bon espai per oferir-se.

L’any passat, més de 180 expositors i 65.000 visitants van confiar en aquest esdeveniment, on hi podreu trobar sectors com el motor, el turisme, l’agricultura i la ramaderia i la indústria, ben secundats per una programació d’oci, amb els jocs de taula i la gastronomia com a principals actors.

La UVic-UCC i quatre empresaris d’Osona han signat un conveni de 450.000 euros

Els recursos es destinaran al conjunt de la Universitat i a la Facultat de Medicina

Aquesta aportació s’inclou dins el pla de mecenatge de la FUB que ja ha assolit 2,2 milions d’euros per a la Facultat de Medicina

Per als empresaris, aportar els recursos a la Universitat és una inversió de futur per a les seves companyies

Vic, 10 de maig de 2018.- La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i quatre empresaris d’Osona han signat aquesta tarda un conveni per invertir al projecte universitari 450.000 euros. La signatura que ha tingut lloc a la seu de la Facultat de Medicina, l’han fet el conseller delegat de La Farga Group, Oriol Guixà; el conseller delegat del Grup Bon Preu, Joan Font; el director de consultoria SAP de Seidor, Eugeni Baqué, i el director general de Girbau, Pere Girbau.

La presidenta del Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha afirmat sentir-se “orgullosa de l’aposta que l’empresariat ha tingut amb el territori i amb la Universitat”. Segons Erra, demostra que és “teixit empresarial sensible al coneixement i a la formació” i ha afirmat que “són un exemple a seguir”. Per al rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, l’aportació de les quatre empreses “ens esperona a treballar més i millor per ser dignes de la seva confiança” i ha assegurat que la col·laboració empresarial és “essencial” per poder desenvolupar un “projecte d’excel·lència” en docència i en recerca.

“Invertir en la Universitat és invertir en les nostres empreses”
Els quatre empresaris han coincidit a definir l’aportació com una “inversió de futur” i han destacat el desenvolupament que la Universitat aporta al territori. Per Oriol Guixà, que també és el president del Consell de Mecenatge de la FUB, les aportacions d’avui són fruit de la tasca que realitza la Universitat i ha afirmat que “si la Universitat no hi fos, seria difícil que la comarca es desenvolupés i fos la potència que és avui. És un “arrossegador”, ha conclòs. Guixà també ha revelat, com a responsable de Mecenatge de la Universitat, que no és gens fàcil aconseguir recursos, però s’ha mostrat satisfet d’haver assolit bona part dels objectius que s’havien fixat per a la Facultat de Medicina, per al global de la Universitat i també per a beques. El responsable de Bon Preu, Joan Font, ha assegurat que la seva companyia té unes “altes expectatives en la Universitat” i ha destacat que necessiten “generalitzar el talent” per ser “generadores de riquesa” ja que “sense talent no hi ha competitivitat”.

Des de Seidor, Eugeni Baqué ha explicat que accions de mecenatge com la d’avui permeten a la seva empresa “tornar la confiança que el territori i la societat ens ha donat”. A més, ha reconegut que “estan necessitats de talent”, però que la Universitat ha permès donar opcions als joves per “quedar-se a la comarca a desenvolupar-se”. Finalment, Pere Girbau ha definit com a “cercle virtuós” la relació entre la Universitat i l’empresa ja que permet “promoure i construir talent i coneixement”. En aquesta línia, Girbau ha conclòs afirmant que “invertir en la Universitat és invertir en les nostres empreses”.

Un Pla de Mecenatge de 4,5 milions d’euros
Els convenis que s’han signat avui s’emmarquen en el Pla de Mecenatge de la FUB que preveu assolir 4,5 milions d’euros, aproximadament, en un termini de tres anys. D’aquests, tal com ha explicat el director general de la Fundació, Joan Turró, ja se n’han assolit 2,2 milions, que s’han invertit a la Facultat de Medicina. Turró, que ha definit com un “honor gens habitual” la signatura d’avui, ha explicat que no es destina íntegrament a la Facultat de Medicina, sinó que també es destinarà a la dotació de laboratoris d’Enginyeria Mecatrònica i també de Bioquímica de la Universitat. A més, ha recordat que una altra de les accions destacades d’esponsorització de la Universitat l’ha feta l’Ajuntament amb la cessió de Can Baumann o la construcció del futur campus de Salut l’espai del Prat de Galliners. Can Baumann és la seu de la Facultat de Medicina, però en un futur acollirà el centre tecnològic BETA i l’espai d’emprenedoria industrial de Creacció. Finalment, Turró s’ha compromès a “treure el màxim profit d’aquesta aportació” i a ser “totalment transparents per donar a conèixer la utilitat i el destí dels recursos que avui s’han signat”.

El panell de la plaça de l’estació a punt per indicar els nivells d’ozó.

El panell informatiu de la plaça de l’Estació que indica els nivells d’ozó ja està en període de proves. Serà el proper dimarts 15 de maig, quan s’inicia oficialment la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a l’aire, que es posi en marxa de forma definitiva la pantalla que informarà de la qualitat de l’aire i avisarà quan se superin els llindars de l’ozó present a l’aire.

Segons indica el regidor de Medi Ambient, Josep-Ramon Soldevila, l’activació del panell informatiu “es complementarà amb els canals informatius habituals en fase de campanya informativa”. Així, amb la pantalla s’intensificarà el seguiment habitual dels nivells de contaminació atmosfèrica i es complementarà amb un banner a la pàgina web municipal, avisos a la pàgina web de medi ambient i al compte de twitter @vic_mediambient i correus electrònics informatius a entitats i organismes amb població sensible o que han mostrat interès en aquest àmbit.

Soldevila ha recordat que després de tres cartes sol•licitant una reunió amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per tractar la problemàtica de l’ozó originat a l’àrea metropolitana, serà a finals d’aquest mes de maig quan es tingui una reunió amb els responsables de l’Ajuntament de Barcelona.

Les accions previstes en aquesta campanya informativa segueixen el compliment del Reial Decret 102/2011 de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. Dita campanya s’activa el proper 15 de maig i serà vigent fins el 15 de setembre de 2018 segons fixa el reglament del Departament de Territori i Sostenibiltat de la Generalitat de Catalunya.

Què és l’ozó?

És un dels gasos que pot tenir efectes adversos per a la salut humana quan es troba en concentracions superiors a les habituals. És un contaminant que no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. Les reaccions químiques entre aquests contaminants primaris necessiten una radiació solar intensa durant un període de temps prou llarg, un mínim de diverses hores, per formar l’ozó.

Quins efectes poden tenir uns nivells elevats d’ozó?

Els efectes que l’ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca.
També pot produir altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l’asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment.
Es considera que a partir de 180 µg/m3 se supera el llindar d’informació, a partir del qual una exposició de durada breu pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables. Per altra banda, es creu que al superar els 240 µg/m3 s’arriba al lindar d’alerta a partir del qual una exposició de durada breu pot comportar un risc per a la salut que pot afectar el conjunt de la població.

Quines mesures de precaució es poden adoptar?

La població especialment sensible als efectes de l’ozó és qualsevol persona amb problemes de cor i de pulmons, els nadons, els infants en edat preescolar i les dones embarassades. Algunes persones grans poden ser també vulnerables degut a la disminució de la funció dels òrgans amb l’edat.
Les principals recomanacions en fase de superació dels llindars, tant d’informació com d’alerta, passen per reduir l’exercici físic intens, especialment a l’exterior.